El propassat divendres dia 22 de juny, va aparèixer al bloc “Colaboran” del diari La Vanguardia un escrit d’opinió d’en Feliu Madaula, membre del col·lectiu Ciutadania Activa, que reproduïm a continuació. També podeu llegir-ho directament al web del diari clicant aquí.

Així ho demanàvem en la campanya de la declaració de la renda corresponent al 2008, en el marc de la campanya Transparents, en la qual decidíem fer una penyora fiscal de part dels nostres diners a pagar en la declaració de renda, fins que no s’informés amb transparència de com es gestionen les ajudes públiques a les entitats financeres en crisi.

El Govern de l’Estat dóna diners públics i per tant nostres, per rescatar entitats financeres en crisi, desconeixem en quines condicions i si mai els recuperarà. L’Estat espanyol ha posat més de 900 milions d’euros a Unnim i la venut per 1 euro.

Governs de diferents estats dela UnióEuropeacreen un Fons de Rescat amb diners públics, per ara 700.000 milions d’euros, per rescatar països en crisi, per a que paguin el deute que tenen amb les entitats financeres abans que poder-los dedicar a serveis bàsics per la població.

El Banc Central Europeu cedeix més d’un bilió d’euros als bancs, a un interès del 1% i aquests els inverteixen a deute públic al 4% i més, en lloc de dedicar-los a crèdit i a finançar l’economia productiva i les famílies, que és pel que estava pensat. Amb uns 400.000 milions d’euros haurien pogut eixugar el deute dels països en crisi i dedicar la resta a l’economia real.

A més els dirigents d’entitats financeres rescatades s’han fixat sous, indemnitzacions i jubilacions milionàries, que són indignants i reprovables en entitats que han provocat la crisi i han estat rescatades amb diner públic, amb els nostres diners. A aquests responsables d’entitats financeres en crisi, al Banc d’Espanya i a polítics, no se’ls hi demana comptes ni responsabilitats. La mateixa classe política, atrapada en deutes i interessada en no perjudicar els interessos d’aquestes entitats, arriba a absoldre casos condemnats judicialment per maniobres fraudulentes, com Alberto Saenz de Banesto per part de J.L. Rodriguez Zapatero.

A les persones assalariades i que treballen per altri, que no som responsables d’aquesta crisi, ni dels dèficits ni dels deutes, a més de que ens toca sempre pagar, sí que se’ns demana comptes i si no complim ens persegueixen amb sancions, interessos de demora…

En canvi l’Estat no dóna explicacions quan li demanem, no té transparència amb el destí dels diners públics, dels nostres diners, més de 88.000 milions d’euros dedicats a rescatar entitats financeres en crisi des de 2008, ni dóna les balances fiscals des de 2009, no paga els diners del Fons de Competitivitat ni de la disposició addicional tercera previstos per l’Estatut de Catalunya, ni ret comptes del finançament als partits polítics des de 2006. És el primer que no compleix la llei de retre comptes ni els terminis, l’Estat és converteix en el principal insubmís fiscal.

L’Estat va preveure en el Decret de pròrroga dels pressupostos del 2011, 100.000 milions més en avals a entitats financeres. Ara posarà de nou a disposició d’aquestes entitats 100.000 milions més d’euors vinguts d’Europa i que el mateix estat també hi contribueix amb diners nostres. És una dilapidació de diners públics sense fi ni control ciutadà. A més en els pressupostos del 2012 anuncien una amnistia fiscal pels defraudadors amb rendes no tributades i grans fortunes amb diners en paradisos fiscals, s’estima que el frau pot arribar a 80.000 milions d’euros anuals. En canvi el mateix Estat reclama interessos de demora i aplica sancions als qui varem fer penyora fiscal en la declaració de renda del 2008, per no conèixer ni rebre explicacions del destí ni la gestió dels diners dedicats al rescat de les entitats financeres.

Tot i les al·legacions presentades en temps i forma, l’Agencia Tributaria no les atent i va comptant els dies per anar sumant interessos de demora al 5% i inicia un procés sancionador. Som iguals davant la llei?, és respecta el dret a la llibertat de consciència? hi ha justícia?, aquests són drets fonamentals recollits en la mateixa Constitució.

Els qui complim amb els nostres deures ciutadans, pagant els impostos tenim dret a saber què es fa amb els nostres diners i on van a parar. I en concret, necessitem saber d’on surten i com es gestionen els ajuts governamentals als bancs i caixes.

Sense saber on van els diners pels bancs, no podem pagar! Sense transparència no podem pagar! El 2012, mentre el Govern no doni de forma clara, detallada i comprensible aquesta informació en un web, convidem els contribuents a fer una penyora fiscal. Es tracta de retenir una quantitat –la que cadascú cregui oportuna–, del que hem de pagar en la declaració del IRPF i de consignar-la com a penyora fiscal, mentre no obtinguem la informació sol·licitada, en una Caixa de Dipòsits –per evitar interessos de demora– o en una banca ètica.

Vegeu com fer-ho a: http://www.transparents.org. Hi trobareu els procediments i un model de carta que cal adjuntar per fer penyora fiscal en la declaració de la renda d’enguany.

Feliu Madaula Canadell

Ahir, dia 22 de juny, va aparèixer al portal vilaweb.cat un escrit d’opinió d’en Feliu Madaula, membre del col·lectiu Ciutadania Activa, que reproduïm a continuació. També podeu llegir-ho directament al web del diari clicant aquí.

Feliu Madaula, és membre de diverses entitats de la ciutat i participa del projecte ‘Transparents’, que busca trencar amb la opacitat que envolta les inversions públiques i bancàries

Així ho demanàvem en la campanya de la declaració de la renda corresponent al 2008, en el marc de la campanya Transparents, en la qual decidíem fer una penyora fiscal de part dels nostres diners a pagar en la declaració de renda, fins que no s’informés amb transparència de com es gestionen les ajudes públiques a les entitats financeres en crisi.

El Govern de l’Estat dóna diners públics i per tant nostres, per rescatar entitats financeres en crisi, desconeixem en quines condicions i si mai els recuperarà. L’Estat espanyol ha posat més de 900 milions d’euros a Unnim i la venut per 1 euro.

Governs de diferents estats de la Unió Europea creen un Fons de Rescat amb diners públics, per ara 700.000 milions d’euros, per rescatar països en crisi, per a que paguin el deute que tenen amb les entitats financeres abans que poder-los dedicar a serveis bàsics per la població.

El Banc Central Europeu cedeix més d’un bilió d’euros als bancs, a un interès del 1% i aquests els inverteixen a deute públic al 4% i més, en lloc de dedicar-los a crèdit i a finançar l’economia productiva i les famílies, que és pel que estava pensat. Amb uns 400.000 milions d’euros haurien pogut eixugar el deute dels països en crisi i dedicar la resta a l’economia real.

A més els dirigents d’entitats financeres rescatades s’han fixat sous, indemnitzacions i jubilacions milionàries, que són indignants i reprovables en entitats que han provocat la crisi i han estat rescatades amb diner públic, amb els nostres diners. A aquests responsables d’entitats financeres en crisi, al Banc d’Espanya i a polítics, no se’ls hi demana comptes ni responsabilitats. La mateixa classe política, atrapada en deutes i interessada en no perjudicar els interessos d’aquestes entitats, arriba a absoldre casos condemnats judicialment per maniobres fraudulentes, com Alberto Saenz de Banesto per part de J.L. Rodriguez Zapatero.

A les persones assalariades i que treballen per altri, que no som responsables d’aquesta crisi, ni dels dèficits ni dels deutes, a més de que ens toca sempre pagar, sí que se’ns demana comptes i si no complim ens persegueixen amb sancions, interessos de demora….

En canvi l’Estat no dóna explicacions quan li demanem, no té transparència amb el destí dels diners públics, dels nostres diners, més de 88.000 milions d’euros dedicats a rescatar entitats financeres en crisi des de 2008, ni dóna les balances fiscals des de 2009, no paga els diners del Fons de Competitivitat ni de la disposició addicional tercera previstos per l’Estatut de Catalunya,  ni ret comptes del finançament als partits polítics des de 2006. És el primer que no compleix la llei de retre comptes ni els terminis, l’Estat és converteix en el principal insubmís fiscal.

L’Estat va preveure en el Decret de pròrroga dels pressupostos del 2011, 100.000 milions més en avals a entitats financeres. Ara posarà de nou a disposició d’aquestes entitats 100.000 milions més d’euors vinguts d’Europa i que el mateix estat també hi contribueix amb diners nostres. És una dilapidació de diners públics sense fi ni control ciutadà. A més en els pressupostos del 2012 anuncien una amnistia fiscal pels defraudadors amb rendes no tributades i grans fortunes amb diners en paradisos fiscals, s’estima que el frau pot arribar a 80.000 milions d’euros anuals. En canvi el mateix Estat reclama interessos de demora i aplica sancions als qui varem fer penyora fiscal en la declaració de renda del 2008, per no conèixer ni rebre explicacions del destí ni la gestió dels diners dedicats al rescat de les entitats financeres.

Tot i les al·legacions presentades en temps i forma, l’Agencia Tributaria no les atent i va comptant els dies per anar sumant interessos de demora al 5% i inicia un procés sancionador. Som iguals davant la llei?, és respecta el dret a la llibertat de consciència? hi ha justícia?, aquests són drets fonamentals recollits en la mateixa Constitució.

Els qui complim amb els nostres deures ciutadans, pagant els impostos tenim dret a saber què es fa amb els nostres diners i on van a parar. I en concret, necessitem saber d’on surten i com es gestionen els ajuts governamentals als bancs i caixes. Sense saber on van els diners pels bancs, no podem pagar. Sense transparència no podem pagar!

Feliu Madaula Canadell

Ahir, dia 18 de juny, va aparèixer al diari El Punt/Avui un escrit d’opinió d’en Feliu Madaula, membre del col·lectiu Ciutadania Activa, que reproduïm a continuació. També podeu llegir-ho directament al web del diari clicant aquí.

El govern de l’Estat dóna diners públics i per tant nostres, per rescatar entitats financeres en crisi, desconeixem en quines condicions i si mai els recuperarà. Governs de diferents estats de la Unió Europea creen un Fons de Rescat amb diners públics, per ara 700.000 milions d’euros, per rescatar països en crisi, perquè paguin el deute que tenen amb les entitats financeres abans que poder-los dedicar a serveis bàsics per la població. Ara 100.000 milions més per rescatar les entitats financeres en crisi.

El Banc Central Europeu ha deixat més d’un bilió d’euros als bancs, a un interès del 1% i aquests els inverteixen en deute públic al 4% i més, en lloc de dedicar-los a crèdit i a finançar l’economia productiva i les famílies, que és per al que estava pensat. Amb uns 400.000 milions d’euros haurien pogut eixugar el deute dels països en crisi i dedicar la resta a l’economia real. Als dirigents d’aquestes entitats rescatades, als del Banc d’Espanya i a polítics, no se’ls demanen comptes ni responsabilitats.

L’Estat ha dedicat més de 88.000 milions d’euros a rescatar entitats financeres en crisi des del 2008, no dóna les balances fiscals des del 2009, no paga els diners del Fons de Competitivitat ni de la disposició addicional tercera previstos per l’Estatut de Catalunya, ni ret comptes del finançament dels partits polítics des del 2006.

Mentre el govern no expliqui de manera clara, detallada i comprensible d’on surten, i com es gestionen, els ajuts governamentals als bancs i caixes, convidem els contribuents a fer una penyora fiscal. Es tracta de retenir una quantitat, del que hem de pagar en la declaració de l’IRPF i de consignar-la en una caixa de dipòsits o en una banca ètica.

Sabadell (Vallès Occidental)

El proppassat dissabte dia 9 de juny el col·lectiu Ciutadania Activa va estar present a la tercera edició del Fòrum Social Català que es va celebrar a la Plaça Catalunya sota el lema “Tothom és clau”. L’acte, que va comptar amb la col·laboració d’experts que van emfatitzar cadascun dels projectes de confluència presentats, va posar de manifest la socialització de les pèrdues del sistema financer.

Propostes com l’Auditoria Ciutadana del Deute, Assemblees Ciutadanes Constituents, No Volem Eurovegas a Catalunya o la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), han sigut algunes de les carpes que es van poder veure el passat dissabte.

Des de transparents.org i del col·lectiu Ciutadania Activa ens fem ressò de l’acte i us oferim algunes mostres de l’impacte que vam tenir als mitjans de comunicació.

BTV. Informatius: http://www.btv.cat/btvnoticies/2012/06/09/forum-social-catala-associacions-propostes/

TVE: http://www.rtve.es/alacarta/videos/linformatiu/linformatiu-cap-setmana-09-06-2012/1432414 (minut 7:40)

I, per finalitzar, us deixem un vídeo on Carles Aumedes, membre del col·lectiu Ciutadania Activa, explica la campanya breument:

El col·lectiu Ciutadania Activa rellença la seva campanya per la Transparència Pública: “Els qui complim amb els nostres deures ciutadans pagant els impostos tenim dret a saber què es fa amb els nostres diners i on van a parar. I en concret, necessitem saber d’on surten i com es gestionen les ajudes governamentals als bancs i caixes.”

Impactes en mitjans de comunicació:

BTV. Informatius: http://www.btv.cat/btvnoticies/2012/05/29/penyora-renda-irpf-bancs-transparen…

BTV. Connexió Barcelona: http://www.btv.cat/connexiobarcelona/

2TVE: http://www.rtve.es/alacarta/videos/linformatiu/linformatiu-vespre-29-05-12/14…

VILAWEB: http://www.vilaweb.cat/noticia/4015473/20120529/penyora-fiscal-lopacitat-ajut…

El passat dimarts 29 de maig els membres de Ciutadania Activa vam lliurar una penyora fiscal a l’Agència Tributària Catalana en un acte reivindicatiu en el que reclamem al Govern transparència sobre les ajudes als bancs

Sota el lema “Sense saber on van els diners pels bancs, no podem pagar!“, el col·lectiu Ciutadania Activa vam fer, el passat dimarts dia 29 de maig a l’Agència Tributària Catalana l’ingrés del dipòsit de la penyora fiscal que vàrem fer al 2008-2009 en una banca ètica.

L’acció s’emmarca dins de la campanya Transparents.org. Aquesta va començar fa 3 anys, quan alguns membres vam decidir no pagar una quantitat del IRPF en la declaració de la renda, i consignar-la com a penyora fiscal en una banca ètica. Una forma de pressionar al Govern Català i als bancs perquè siguin transparents envers els ciutadans. Així, es va reclamar la necessitat de que la societat fora informada d’on van els diners que es paguen com impostos i que serveixen per donar ajudes públiques a bancs i caixes.

L’Agencia Tributaria espanyola està reclamant a Feliu Madaula, un dels membres del col·lectiu, la penyora del 2009, amb un recàrreg del 10% i l’amenaça d’una sanció del 50%. Com a resposta, Ciutadania Activa l’hem acompanyat a fer de nou l’ingrés, però aquest cop, a la Caixa de Dipòsits de l’Agència Tributària Catalana. Fet que, esperem, aturi els recàrrecs mentre no es resolen els recursos.

L’acte va remarcar la capacitat ciutadana per decidir on destinar els diners que es paguen a l’Estat i reactivà la campanya per la transparència pública. La iniciativa de Transparents.org ja compta amb més de 300 signants, malgrat que no tots fan penyora fiscal.

El Col·lectiu Ciutadania Activa, volem destacar que actualment s’ha constatat que la manca de transparència és una de les causes profundes de la deriva del sistema financer i del govern, amb terribles conseqüències socials, polítiques i econòmiques.

Penyora fiscal per la transparència pública

Sense saber on van els diners pels bancs, no podem pagar!

Els qui complim amb els nostres deures ciutadans pagant els impostos tenim dret a saber què es fa amb els nostres diners i on van a parar. I en concret, necessitem saber don surten i com es gestionen les ajudes governamentals als bancs i caixes.

Per això demanem que els governs -i els bancs- expliquin de manera accessible i comprensible d’on surten i què se’n fan dels diners injectats a les entitats financeres, qui són els beneficiaris, i quines són les condicions i els terminis de devolució.

Sense transparència no podem pagar!

Fa 3 anys que demanàrem aquesta informació. Alguns férem una penyora fiscal, que ara ens reclamen, en espera d’obtenir la informació.

El 2102, mentre el Govern no doni de forma clara, detallada i comprensible aquesta informació en un web, convidem els contribuents a per fer una penyora fiscal. Es tracta de retenir una quantitat – la que cadascú cregui oportuna-, que hem de pagar en la declaració del IRPF i de consignar-la com a penyora fiscal, mentre no obtinguem la informació sol·licitada, en una Caixa de Dipòsits –per evitar interessos de demora- o en una banca ètica.

Vegeu com fer-ho www.transparents.org.Hi trobareu els procediments un model dcarta que cal adjuntar per fer penyora fiscal en la declaració de la renda denguany.

El proper dimarts 29, les17:30h, farem lliurement de la penyora fiscal lAgència Tributària Catalanacarrer Fontanella 6 – 8 de Barcelona. Hi esteu convidats!

Aquesta acció dexercici de responsabilitat ciutadana sinscriu en el projecte del Fòrum Social Català sobre Transparència Pública.

Més info transparencia@nova.cat www.transparents.org

ATTAC, Ecologistas en Acción, la campaña ¿Quién debe a quién? e InspirAction se dieron cita en la mañana del 18 de junio para entregar declaraciones de la renta en las que habían detraído 84 euros en protesta por las medidas anti-crisis del Gobierno que califican de regresivas social y ambientalmente. Y cuando estaban en la cola para presentar las declaraciones coincidieron con el Preidente del Gobierno que venía a entregar la suya. AUNQUE PAREZCA INCREIBLE, el hecho es que tras un intercambio de argumentos LE CONVENCIERON para que respaldase a los activistas en el gesto de realizar la objeción fiscal 

Hola

Queden 15 dies per presentar les declaracions de la Renda (IRPF)

Adjuntem les instruccions més precises per fer la Consignació Fiscal per la Transparència.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Per fi hem rebut amb retard les dues primeres respostes a la nostra carta enviada als bancs i caixes a data de desembre de 2008. El resultat ens sembla decebedor.

El Banc d’Espanya respon remetent-nos a tres pàgines web on ens indica que podem trobar informació que pot resultar del nostre interès.

La Caixa simplement ens adjunta amb la resposta els seu informe anual del 2007, sense ni tant sols fer esment del contingut de la nostra carta ni del compromís que els demanàvem.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Qui som

Ciutadania activa és un col·lectiu obert a les persones i entitats que, aprofitant el moment actual de crisis, volen implicar-se en aquesta transformació responsable basada en la transparència.


Contacta amb nosaltres a transparencia(@)nova.cat


Col·labora amb nosaltres


Llista dels primers compromesos

Suport d’organitzacions

- Nova - Centre per a la Innovació social

Si la vostra organització vol recolzar aquesta campanya, fent-la conèixer entre els associats, comuniqueu-ho a transparencia(@)nova.cat

Accions a Barcelona

MANI 29 NOV 2008 02

MANI 29 NOV 2008 04

MANI 29 NOV 2008 03

MANI 29 NOV 2008 01

IMG_1120

More Photos
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.