| Català | | | Español | | | English | | | Français | | | Italiano | | | Portugues |
Per una transparència responsable dels governs i dels bancs
La principal crisi de confiança és de la ciutadania amb els governants i necessitem recuperar la confiança en els representants polítics, en les institucions i en les polítiques públiques -al servei del poble.
- Els governs han de ser transparents i responsables amb els seus ciutadans
- Els bancs han de ser transparents i responsables amb els seus clients
Proposem aconseguir, abans del dia 30 de març de 2009, dos compromisos simples i concrets, com a mostra de bona voluntat dels governs i dels bancs.
1. Els governs explicaran d’on surten els diners de la “injecció de recursos al sistema financer”, a qui beneficien i quin cost tenen. Publicaran per internet -en una pàgina accessible i comprensible- totes les operacions.
2. Els governs i els bancs publicaran per internet una declaració jurada dels ingressos que reben anualment provinents dels interessos del deute extern dels països del Sud i de que no operen en paradisos fiscals.
En el cas que aquests dos compromisos de transparència amb la ciutadania no es duguin a terme en la data proposada -donem 5 mesos-, els sotasignants ens comprometem, i convidem tota la ciutadania activa a fer el mateix, a aplicar alguna de les següents mesures noviolentes:
1.Declarar-nos objectors fiscals i deduir una quantitat voluntària en la declaració de la renda per dedicar-la a campanyes cíviques a favor de la transparència i de la rendició de comptes públics, a favor de l’aplicació dels Objectius del Mil·lenni…
2.Votar només els partits que promoguin i apliquin la transparència responsabilitzadora que plantegem, d’una manera concreta i efectiva.
3.Retirar els nostres dipòsits d’aquells bancs i caixes que no hagin publicat les declaracions jurades dels ingressos provinents del cobrament d’interessos del deute extern i no hagin declarat que no operen en paradisos fiscals. Així mateix, transferirem els nostres dipòsits a aquelles entitats amb compromisos de gestió ètica i transparent dels diners.
Necessitem una transformació no traumàtica, però necessitem una profunda transformació responsable sense la qual no podem recuperar la confiança ni en els nostres governs ni en els nostres bancs.
Sense transparència, no podem cooperar.
Ciutadania activa. Col·lectiu obert a les persones i entitats que volen implicar-se en aquesta transformació responsable basada en la transparència.
Per a les entitats que vulguin recolzar la campanya i per a les persones que vulguin signar el compromís adreceu-vos a:
info@transparents.org – www.transparents.org
Barcelona, 1 de novembre de 2008
Quins bancs són ètics i responsables? Com i quan es comunicarà als governs i als bancs aquesta campanya?
Com fer objecció fiscal
Quan un ciutadà no veu bé que es destinin diners dels seus impostos pels exèrcits té la possibilitat d’objectar. Només cal que quan faci la declaració anual es dirigeixi al delegat d’Hisenda de la seva demarcació i li notifiqui que, raons de consciència recollides a la Constitució Espanyola, no li permeten contribuir al finançament de les despeses del Ministeri de Defensa. Si la declaració li surt positiva, ha de deduir el percentatge que el pressupost de l’Estat d’aquell any dedica a l’exèrcit. Els darrers anys supera el 5%. És clar, això és una operació legítima, però no pas legal i aleshores cal indicar aquesta quantitat en algun apartat dels que contempla la declaració per deduccions permeses. La quantitat que l’objector deixa de pagar l’ingressa prèviament a un compte d’una entitat que tingui finalitats socials i acompanya el corresponent rebut dins el sobre de la declaració. Si la declaració surt negativa, només cal reclamar a Hisenda la quantitat que és el resultat del mateix percentatge.
El compromís de l’objecció pot ser a diferents nivells. Hisenda, en cas de declaracions positives, sol reclamar la quantitat no ingressada perquè no admet les consideracions que es presenten al delegat. Aleshores hi ha qui opta per pagar en aquest moment i l’any següent actuarà de la mateixa manera. Altres objectors presenten recursos cada vegada a instàncies superiors, que rebran denegats i amb multes per les demores. Ara bé, per una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de l’any 2006, els magistrats consideren que, en haver ingressat la quantitat reclamada a una entitat sense ànim de lucre, l’objecció practicada respon a una llacuna interpretativa i, en no existir per la meva part ocultació ni ànim defraudador, anul·la la sanció, tot i que m’obliga a pagar a Hisenda la quantitat deduïda. Aquesta sentència (per primera vegada a la història d’objeccions) és un bon argument per evitar les multes a objectors fiscals.
Objectar fiscalment no hauria de ser una opció tan minoritària perquè és vergonyós el paper dels exèrcits. Ara bé, considero que no es pot fer de manera frívola i sovint aconsello a aquelles persones que senten una certa simpatia per l’objecció, d’esperar un temps i només quan ho hagin valorat, podran objectar en ple sentit i a consciència. Objectar significa anar contra l’ordenament jurídic establert, anar contra lleis aprovades pels parlaments, la qual cosa és prou significativa com per reservar accions d’aquest tipus únicament i exclusivament per aquells casos extrems de consciència, del contrari hom podria fer la declaració a mida dels seus capricis. Si és fruit d’una sincera reflexió, és la consciència aquella que prima. L’Estat hauria de trobar mecanismes per donar sortida positiva, creativa i democràtica. Bé posem la creueta quan volem elegir si part dels nostres impostos van a l’Església catòlica o a altres fins socials. És clar que el que volem els objectors no és solament el dret d’objectar, sinó la desaparició dels exèrcits.
Com molts dels moviments de les característiques de l’objecció fiscal, aquells que s’hi acullen no segueixen sempre uns criteris idèntics la qual cosa resta eficàcia i força a la finalitat perseguida. Una major unitat facilitaria aconseguir bons assessors jurídics i sumar esforços a l’hora de planificar campanyes. Aquest petit drama és una prova de foc per qualsevol persona que intenta enfrontar-se amb les injustícies. Un xic d’autocrítica mai hi és de massa.
Les persones que vulguin saber un xic més sobre aquesta manera de protestar contra un estat de coses tan antiquat, poden consultar la pàgina web http://www.solidaries.org/ofiscal/
Joan Surroca i Sens
Objector fiscal
joansurroca@arsystel.com