El propassat divendres dia 22 de juny, va aparèixer al bloc “Colaboran” del diari La Vanguardia un escrit d’opinió d’en Feliu Madaula, membre del col·lectiu Ciutadania Activa, que reproduïm a continuació. També podeu llegir-ho directament al web del diari clicant aquí.

Així ho demanàvem en la campanya de la declaració de la renda corresponent al 2008, en el marc de la campanya Transparents, en la qual decidíem fer una penyora fiscal de part dels nostres diners a pagar en la declaració de renda, fins que no s’informés amb transparència de com es gestionen les ajudes públiques a les entitats financeres en crisi.

El Govern de l’Estat dóna diners públics i per tant nostres, per rescatar entitats financeres en crisi, desconeixem en quines condicions i si mai els recuperarà. L’Estat espanyol ha posat més de 900 milions d’euros a Unnim i la venut per 1 euro.

Governs de diferents estats dela UnióEuropeacreen un Fons de Rescat amb diners públics, per ara 700.000 milions d’euros, per rescatar països en crisi, per a que paguin el deute que tenen amb les entitats financeres abans que poder-los dedicar a serveis bàsics per la població.

El Banc Central Europeu cedeix més d’un bilió d’euros als bancs, a un interès del 1% i aquests els inverteixen a deute públic al 4% i més, en lloc de dedicar-los a crèdit i a finançar l’economia productiva i les famílies, que és pel que estava pensat. Amb uns 400.000 milions d’euros haurien pogut eixugar el deute dels països en crisi i dedicar la resta a l’economia real.

A més els dirigents d’entitats financeres rescatades s’han fixat sous, indemnitzacions i jubilacions milionàries, que són indignants i reprovables en entitats que han provocat la crisi i han estat rescatades amb diner públic, amb els nostres diners. A aquests responsables d’entitats financeres en crisi, al Banc d’Espanya i a polítics, no se’ls hi demana comptes ni responsabilitats. La mateixa classe política, atrapada en deutes i interessada en no perjudicar els interessos d’aquestes entitats, arriba a absoldre casos condemnats judicialment per maniobres fraudulentes, com Alberto Saenz de Banesto per part de J.L. Rodriguez Zapatero.

A les persones assalariades i que treballen per altri, que no som responsables d’aquesta crisi, ni dels dèficits ni dels deutes, a més de que ens toca sempre pagar, sí que se’ns demana comptes i si no complim ens persegueixen amb sancions, interessos de demora…

En canvi l’Estat no dóna explicacions quan li demanem, no té transparència amb el destí dels diners públics, dels nostres diners, més de 88.000 milions d’euros dedicats a rescatar entitats financeres en crisi des de 2008, ni dóna les balances fiscals des de 2009, no paga els diners del Fons de Competitivitat ni de la disposició addicional tercera previstos per l’Estatut de Catalunya, ni ret comptes del finançament als partits polítics des de 2006. És el primer que no compleix la llei de retre comptes ni els terminis, l’Estat és converteix en el principal insubmís fiscal.

L’Estat va preveure en el Decret de pròrroga dels pressupostos del 2011, 100.000 milions més en avals a entitats financeres. Ara posarà de nou a disposició d’aquestes entitats 100.000 milions més d’euors vinguts d’Europa i que el mateix estat també hi contribueix amb diners nostres. És una dilapidació de diners públics sense fi ni control ciutadà. A més en els pressupostos del 2012 anuncien una amnistia fiscal pels defraudadors amb rendes no tributades i grans fortunes amb diners en paradisos fiscals, s’estima que el frau pot arribar a 80.000 milions d’euros anuals. En canvi el mateix Estat reclama interessos de demora i aplica sancions als qui varem fer penyora fiscal en la declaració de renda del 2008, per no conèixer ni rebre explicacions del destí ni la gestió dels diners dedicats al rescat de les entitats financeres.

Tot i les al·legacions presentades en temps i forma, l’Agencia Tributaria no les atent i va comptant els dies per anar sumant interessos de demora al 5% i inicia un procés sancionador. Som iguals davant la llei?, és respecta el dret a la llibertat de consciència? hi ha justícia?, aquests són drets fonamentals recollits en la mateixa Constitució.

Els qui complim amb els nostres deures ciutadans, pagant els impostos tenim dret a saber què es fa amb els nostres diners i on van a parar. I en concret, necessitem saber d’on surten i com es gestionen els ajuts governamentals als bancs i caixes.

Sense saber on van els diners pels bancs, no podem pagar! Sense transparència no podem pagar! El 2012, mentre el Govern no doni de forma clara, detallada i comprensible aquesta informació en un web, convidem els contribuents a fer una penyora fiscal. Es tracta de retenir una quantitat –la que cadascú cregui oportuna–, del que hem de pagar en la declaració del IRPF i de consignar-la com a penyora fiscal, mentre no obtinguem la informació sol·licitada, en una Caixa de Dipòsits –per evitar interessos de demora– o en una banca ètica.

Vegeu com fer-ho a: http://www.transparents.org. Hi trobareu els procediments i un model de carta que cal adjuntar per fer penyora fiscal en la declaració de la renda d’enguany.

Feliu Madaula Canadell